AFECTACIONS EMOCIONALS DEL CANVI CLIMÀTIC EN ELS NENS I ADOLESCENTS. LA SOLASTALGIA I L’ECOANSIETAT

"Produeix una immensa tristesa pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta"

(Victor Hugo)

INTRODUCCIÓ

Qui no ha patit canvis d'humor segons el dia que fa? Quantes vegades no hem escoltat quan

fa un dia rúfol:- " estic com el dia..." ets més arruixat que el mes de març... ? Frases fetes

que relacionen el nostre estat anímic i el clima se n'han fet des de sempre i fan referència a

totes les estacions de l'any i a tots els fenòmens meteorològics. La climatologia incideix

directament sobre la nostra salut física i emocional. La meteorologia en tant que afecta a la

incidència de la llum sobre nosaltres repercuteix en la nostra salut mental. Els trastorns

afectius estacionals afecten entre el 1 i el 10% de la població i són més freqüents a les zones

del Nord i durant la primavera (l'astènia primaveral) però en els països del Nord d'Europa n'hi

ha més a l'hivern i poden desenvolupar en depressió hivernal. Tot i que no estan considerats

com una malaltia segons la OMS, són estats que en sí mateixos no tenen un caràcter patològic

però que si que es relacionen amb desordres en el mecanisme fisiològic normal de l'adaptació

del cos a les condicions variables pròpies de l'estació. Aquest canvis afecten en major o menor

intensitat a les persones observant en els darrers anys un augment de la meteorosensibilitat.

Malauradament els darrers anys, trastorns com l'astènia primaveral han patit un fort

increment. S'ha valorat que aproximadament un 2% de la població patirà alguns dels seus

efectes al llarg de la seva vida, sobretot les dones entre 20 i 50 anys. Aquest increment es

creu que podria ser degut a les característiques pròpies de la societat actual. L'estrès, la

hiperactivitat, la sobrecàrrega laboral, la conciliació familiar i laboral, les relacions socials

complexes, etc... que afavoreixen estats anímics baixos i redueixen la capacitat adaptativa de

l'organisme davant qualsevol tipus de canvi.

També es calcula que un 65% de la societat espanyola notarà o està notant alguns dels

símptomes de l'astènia primaveral.

LA SOLASTÀLGIA

Oleoducte Trans Alaska

Des de principis de segle però s'ha començat a observar que no només ens afecten els canvis

de temps. Els canvis en el medi ambient provocats per la globalització i el canvi climàtic ja fa

uns quants anys que sabem que també influeixen en el nostre estat d'ànim i en la nostra salut.

Felipe González, professor de la Universitat Catòlica de Xile, va liderar un estudi publicat l'any

2018 a la revista Nature Climate Change que analitzava com afecta l'augment de la

temperatura ambiental en la salut mental de les persones. L'estudi es va desenvolupar a Estats

Units i a Mèxic i conclou que a mesura que la temperatura ambiental augmenta, la salut mental

es veu deteriorada. A més a més conclou que durant els mesos de més calor es produeixen

més suïcidis i s'observen més piulades a Twitter de caire depressiu.

Després d'aquesta investigació en varen venir moltes d'altres que vinculen el canvi climàtic

amb el deteriorament de la salut mental. Aquests estudis estableixen una relació directa de

l'augment de la temperatura i l'increment de problemes com l'ansietat, l'estrès o la depressió.

També apunten que durant les èpoques de grans variacions del clima (pluges més abundants

i més duradores que les habituals, onades de calor llargues, boires persistents...) els centres

de Salut Mental detecten un augment de les consultes.

Sabem també a partir dels estudis publicats que les persones que han viscut una catàstrofe

natural ja sigui un huracà, un terratrèmol, inundacions, etc... tenen un 4% més de

probabilitats de desenvolupar problemes de salut mental. Les conseqüències d'aquestes

catàstrofes a nivell personal poden provocar traumes per les pèrdues d'un ésser estimat, la

pèrdua de la llar o la feina... i sobretot afecten als anomenats Desplaçats ambientals. Aquest

terme fa referència a les persones que s'han vist obligades a abandonar les seves llars com a

conseqüència d'un desastre natural o medi ambiental. En totes aquestes persones

supervivents, els que s'havien de desplaçar, a part del trauma viscut, desenvolupaven

sentiments de pèrdua d'identitat personal i professional, d'impotència i por i absència

d'autonomia.

A banda d'aquests sentiments i sobretot entre aquelles persones que no s'havien de desplaçar

ni refugiar-se en un altre país d'acollida apareixia un sentiment com d'angoixa i nostàlgia per

l'entorn que havia desaparegut a conseqüència del desastre natural. Aquest sentiment és la

Solastàlgia. Aquest terme el va encunyar per primer cop el filòsof Glenn Albrecht l' any 2005

quan els veïns de regió australiana de Hunter Valley van demanar-li al filòsof que investigués

l'angoixa que patien a conseqüència de la degradació que patia el seu entorn degut a la

construcció de les mines de carbó. Allà a on sempre hi havia prats, ara els veïns només veien

roques, màquines i sentien sorolls de detonacions. Als veïns els preocupava el seu entorn, els

canvis que es produïen en ell i els sentiments de pertinença es veien alterats. Veien com

aquella imatge d'on havien crescut desapareixia sense poder fer-hi res ni aturar-ho. G.

Albrecht va unir les paraules derivades del llatí solacium (comoditat) i l'arrel grega –algia

(dolor) per definir aquesta angoixa crònica produïda pel canvi climàtic o per la construcció de

grans infraestructures com aeroports, carreteres, indústries...en el nostre entorn. Les persones

que la pateixen presenten una sensació d'angoixa per una transformació no desitjada de

l'entorn que a diferència de la nostàlgia que va més lligada al record passat d'un lloc, la

solastàlgia seria l'enyorança que experimentem del nostre entorn mentre continuem vivint en

ell.

La solastàlgia no ve provocada per un trauma directe d'una catàstrofe sinó per la transformació

lenta i progressiva de l'entorn bé per l'acció humana o per un canvi ambiental negatiu com

ara grans incendis on el paisatge carbonitzat et recorda que trigaràs molt temps a tornar a

veure'l com abans o potser ja no li veuràs mai més. Tothom hem sentit nostàlgia algun cop

del lloc on hem crescut, d'un paisatge, un poble o una ciutat on hem passat les vacances i

veure com amb el pas dels anys s'ha anat transformant ens provoca nostàlgia, pels bons

records que en tenim. Quan marxem durant una temporada a un altre lloc, també sentim

nostàlgia d'on residíem. Sentim nostàlgia fins i tot de casa nostra quan som lluny. Però la

solastàlgia va més enllà d'aquesta sensació, és una forma d'angoixa o d'estrès mental o

existencial persistent en el temps. El nostre estil de vida, propi de la societat post industrial

ens allunya cada cop més de la natura, dels seus ritmes naturals i del contacte amb la resta

de la flora i la fauna.

"Observa profundament la natura i llavors ho

entendràs tot molt millor"

(Albert Einstein)

El nostre estil de vida, propi de la societat post industrial ens allunya cada cop més de la

natura, dels seus ritmes naturals i del contacte amb la resta de la flora i la fauna. Cada cop

més nens creixen allunyats d'aquest contacte. El periodista i escriptor d' EEUU Richard Louv

l'any 2008 fa referència per primer cop al concepte "Trastorn per dèficit de naturalesa". En el

seu llibre "Last Child in the Woods " (El darrer nen dels boscos) explica com els nostres fills

estan canviant les cabanes als arbres que fèiem quan érem petits per sofàs i pantalles. En el

llibre recull diverses investigacions que mostren com cada cop els nens estan més alienats i

distanciats de la natura i com d'important és el fet de créixer exposats directament a la natura

per un creixement infantil sa, física i emocionalment. En algunes d'aquestes investigacions a

les que Louv fa referència en el seu llibre es parla de les conseqüències negatives d'aquest

distanciament de la natura en els nens. Les més freqüents a les que fa referència son:

Obesitat Infantil

Dificultat o dèficit d' atenció (TDA)

Malalties càrdio vasculars

Depressió.

En aquest sentit i com a conseqüència del canvi climàtic no només ens trobem amb uns infants

que creixen envoltats de ciment sinó que cada cop més ens trobarem amb unes altres figures

com són les dels Desplaçats ambientals.

"Només els humans produïm brossa que la naturalesa no pot

digerir"

(Charles Moore)

Els desplaçats ambientals són totes aquelles persones que es veuen obligats a desplaçar-se de

les seves llars com a conseqüència de fenòmens ambientals catastròfics i dels efectes del canvi

climàtic. Des dels inicis de la humanitat, l'home s'ha anat desplaçant en busca d'unes millors

condicions de vida. Però des de la segona meitat del S.XX les migracions del camp a la ciutat

han augmentat fins al punt que l'any 2008 la meitat de la població mundial es concentrava en

les ciutats. La gran majoria dels habitants de les zones rural migra cap a ales ciutats en busca

d'oportunitats i per les males condicions del seu entorn que cada cop es veu més afectat per

l'acció industrial, l'escalfament global i els desastres naturals.

Totes aquestes persones desplaçades acostumades a estar en contacte amb la natura es veuen

abocades a viure molt sovint en grans ciutats on troben poques oportunitats per poder tornar-

hi a estar.

ECOANSIETAT

Detall de "El Crit" Edvard Munch, 1893

La solastàlgia va molt lligada a un altre concepte: LA ECOANSIETAT. Tot i no estar

considerada com una malaltia, la American Psychology Association (APA) descriu la Ecoansietat

com el temor crònic a patir un cataclisme ambiental que es produeix a l'observar l'impacte del

canvi climàtic sobre la Terra i la preocupació associada pel futur d'un mateix i de les properes

generacions.

EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

Els nens i els adolescents són la població més afectada per la Ecoansietat i es preveu que el

nombre de persones que la pateixen anirà augmentant en els propers anys ja que aquesta

franja d'edat neix més conscienciada i amb més informació sobre els efectes del canvi climàtic

que les generacions que les precedeixen.

El canvi climàtic repercuteix directa o indirectament sobre la Terra i sobre la nostra salut física,

mental i comunitària. Repassem una mica quins són aquests efectes.

Impacte climàtic sobre la Terra:

 Augment de la temperatura global

 Augment de la contaminació de l'aire

 Més períodes de sequera arreu del planeta

 Augment dels incendis forestals com a conseqüència de la sequera i de l'augment de

la temperatura

 Increment dels fenòmens meteorològics extrems

 Augment del nivell del mar.

Impacte sobre la Salut Física:

 Canvis en l'estat físic i el nivell d'activitat

 Increment dels episodis de calor que provoquen un augment en els nivells d'ozó i

repercuteixen en les malalties càrdio vasculars i respiratòries.

 Els fenòmens al·lergògens augmenten com a conseqüència de l'augment de la

temperatura.

 Exposició major a les malalties que es transmeten per l'aigua com a conseqüència de

l'augment dels fenòmens meteorològics extrems com ara les inundacions que poden

contaminar l'aigua.

Impacte sobre la Salut Mental:

 Augment de l'estrès, eco ansietat i solastàlgia fent incrementar malalties greus com la

depressió.

 Augment de la tensió en les relacions socials com a conseqüència dels problemes

ambientals i els diferents punts de vista des dels quals s'aborden.

 Augment de l'abús de substàncies com succeeix en totes les crisis globals

 Augment de les conseqüències produïdes pels traumes ambientals soferts

Impacte sobre la Salut Comunitària:

 Impacte demogràfic: L'augment de les catàstrofes naturals derivats del canvi en les

condicions climàtiques pot provocar el desplaçament de la població afectada cap

d'altres poblacions.

 Augment de conflictes: Segons apunten alguns estudis de la ONU més del 40% dels

conflictes armats interns estan relacionats amb l'ús, l'explotació o la possessió dels

recursos naturals i la previsió és que el risc de conflicte segueixi creixent.

 Augment de la pobresa com a conseqüència de l'increment de preus dels aliments

sobretot en les zones més desafavorides.

 Adaptació de les zones costeres: L'augment del nivell del mar provocarà inundacions

i erosió litoral que junt amb l'augment de població en aquestes zones comportarà un

cost elevat en determinades poblacions.

 Alimentació: L'agricultura i els recursos hídrics poden veure's greument afectats per

l'escalfament global comportant afectacions en la producció alimentària.

 Accés a l'aigua: Amb el canvi climàtic disminueix la qualitat de l'aigua per la producció

agrícola i industrial i posa en ric la qualitat de l'aigua potable.

COM AFECTEN EMOCIONALMENT L' ECOANSIETAT I LA SOLASTÀLGIA?

Tant la solastàlgia com l'ecoansietat no afecten de la mateixa manera a totes les persones. La

sensibilitat cap a aspectes medi ambientals, cap al benestar que et proporciona la natura i la

sensibilitat cap a la conscienciació ecològica són factors que intervenen en la major o menor

afectació de d'aquests dos trastorns. Aquesta sensibilitat és més present en els joves i en els

adolescents ja que han crescut educats en la preocupació del canvi climàtic i són els que més

en patiran les conseqüències a mig i a llarg termini. La contaminació, les imatges dels grans

incendis, les notícies sobre l'escalfament global i sobre l'extinció d'espècies generen emocions

i sentiments pessimistes envers al seu futur i els fan plantejar qüestions vitals. Aquestes

emocions comporten pensaments catastròfics en els infants i els joves.

Les conseqüències d'aquests pensaments comporten un estat d'ànim baix, impotència sobre

les conseqüències del canvi climàtic, sentiments de ràbia i d'ira, pànic, sentiments de culpa,

etc...Estudis com el de la Universitat de Yale suggereixen que la situació d'emergència

climàtica desperta sentiments d' alarma, preocupació, indefensió i incertesa

La preocupació per l'ecologia és cada dia més freqüent, les notícies sobre el clima i fenòmens

com el de l'activista Greta Thunber fan que els joves s'hi sentin identificats. Aquesta

preocupació pot comportar ansietat per la impotència de no poder fer-hi res i la negació o

inacció social al respecte alimenta aquest sentiment. Alguns estudis també apunten que la

publicació de grans informes sobre el canvi climàtic fan augmentar l'ecoansietat i la solastàlgia.

L'impacte del canvi climàtic és més gran en els nens i els

adolescents. Els nens són més vulnerables als seus efectes.

Després de catàstrofes climàtiques els nens i els adolescents

mostren més distrès que els adults.

(Fritze et al,. 2008)

La por dels nens i nenes sobre el canvi climàtic prové de la incertesa que senten pel seu futur.

L'experiència directa amb els desastres naturals poden provocar estrès post-traumàtic i

incloure símptomes de pànic, malsons, fòbies, etc... Per exemple, durant l' Huracà Sandy,

alguns nens i nens entre 3 i 5 anys, que havien perdut la seva casa, varen desenvolupar fòbia

a la pluja, les onades i les tempestes que es va expandir a les classes de natació, les barques,

etc...

Greta Thunberg en una de les seves intervencions més punyents davant els líders mundials

reunits al Foro de Davos apel·lava a la seva conscienciació i que es prenguessin mesures

urgents sobre la crisis climàtica i medi ambiental amb les següents paraules:

"Vull que entrin en pànic. Vull que sentin la por que jo sento tots els dies". Greta Thunberg va

patir abans de fer-se activista alguns dels símptomes que provoquen la solastàlgia i le eco

ansietat en els nens i els adolescents. Entre d'altres, els símptomes més freqüents són l'

estrès, la preocupació excessiva, les sensacions d'ofec i d'angoixa, les alteracions

dels son. Aquests símptomes poden provocar quadres d'angoixa i fins i tot depressió sinó es

detecten a temps. Els pensaments recurrents dels nens, nenes i joves giren entorn les

conseqüències irrevocables del canvi climàtic, la impotència per no poder aturar la degradació

del planeta i la tristesa que provoca la pèrdua de paisatges. Tots aquests pensaments fan que

un percentatge molt elevat dels joves es plantegin el fet de ser pares. D'aquest dubte sobre la

natalitat va sorgir a principis del 2019 la plataforma BirthStrike (vaga de natalitat), en el Regne

Unit. La plataforma és un moviment format per homes i dones que han decidit conscientment

no tenir fills tenint en compte el proper col·lapse climàtic que creuen es produirà. La seva líder,

Blythe Pepino, explica que només dues setmanes després de fundar la plataforma 140

persones, la majoris dones britàniques s'hi havia sumat fent pública així la seva decisió de no

tenir fills per retratar la urgència d'una intervenció governamental i social.

D'altra banda, un estudi de la King's College assegura que els adolescents que creixen

respirant aire contaminat tenen un 70% més de possibilitats de patir paranoia i altres trastorns

mentals.

COM PODEM SABER SI ELS NOSTRES FILLS PATEIXEN SOLASTÀLGIA O ECO

ANSIETAT?

Com hem vingut explicant, la solastàlgia és manifesta a través de la barreja de molts

sentiments entre els quals hi ha una mena de melangia crònica cap a uns paisatges que ja no

tornaran a veure de la mateixa manera degut als efectes devastadors del canvi climàtic.

L'angoixa que pateixen es va agreujant pels efectes de la contaminació i quan s'observen

inundacions, incendis forestals o sequeres a tot el planeta sense que ningú ho pugui evitar.

Cal estar alertes a les senyals que els nostres fills puguin donar respecte aquest tema.

Repassem les més freqüents:

Senyals físiques

 Mal de cap o de panxa sense motiu aparent

 Dificultats per conciliar el son

 Malsons freqüents sobre catàstrofes

 Es mostra distret, apàtic o inquiet.

Senyals emocionals

 Tristesa

 Està molt més sensible de lo habitual sobretot en referència al clima

 Mostra preocupació pel futur de manera recurrent

 S'enfada més que abans

 Sent por pels fenòmens meteorològics.

 Es frustra més sovint que abans sobretot quan hi ha fenòmens medi ambientals sobre

els quals no s'hi pot o no s'hi vol actuar.

Senyals conductuals

 Pregunta molt més sovint que abans sobre el canvi climàtic, o les catàstrofes

ambientals o meteorològiques.

 Té crisis d'angoixa

 En adolescents poden aparèixer els primes abusos de substàncies tòxiques

 Manifesten no saber per què estan tristos o es senten malament.

 Idees obsessives i conductes repetitives

Aquestes són només algunes de les senyals que es poden presentar en els infants o adolescents

i gairebé sempre venen acompanyades d'aquesta preocupació pel futur del planeta, per un

interès cada cop més gran per les notícies que giren entorn el canvi climàtic i per les accions

que es realitzen per intentar revertir les seves conseqüències o minimitzar-les.

D'altra banda caldria recalcar la importància del contacte amb la natura per part dels més

petits. El catedràtic de Psicologia ambiental, Jose Antonio Corraliza adverteix que "el Trastorn

per Dèficit de Natura (TDN) forma part d'un conjunt de problemes, que genèricament, es

denominen malalties psicoterràtiques, que son trastorns que tenen el seu origen en una

deficitària o patològica relació amb l'entorn en el que vivim".

Els infants igual que els adults senten la necessitat d'estar en contacte amb la natura, de sortir

de la ciutat i anar a la muntanya o al mar. Però, a diferència dels adults els infants potser no

saben expressar que senten aquesta necessitat i a vegades, si els nens no han estat gaire en

contacte amb la natura ni se n'adonen que el necessiten.

Alguns dels símptomes que podem percebre com a pares d' aquesta manca de contacte amb

la natura són:

Símptomes emocionals i conductuals

 Manca de concentració

 Ansietat

 Estrès

 Irritabilitat

 Hiperactivitat

A banda d'aquests, s'han associat problemes físics que pot comportar la manca de contacte

amb la natura per part dels nens i els adolescents com poden ser l' obesitat, malalties

respiratòries com l'asma, manca de vitamina D i si a aquest TDN hi afegim un ús abusiu de

les pantalles poden aparèixer problemes de visió com la miopia. Quan mirem massa temps

un dispositiu obliguem a l'ull a enfocar en un espai en particular durant un temps determinat,

aquesta exigència pot dur a terme alteracions en la visió, de la mateixa manera que si féssim

un sobreesforç amb qualsevol altre òrgan del nostre cos també se'n ressentiria.

QUÈ PODEM FER PER COM A PARES?

"Els nostres pares discuteixen sobre el final de Joc de Trons mentre el planeta es

crema" (Greta Thunberg)

Cada cop més a més infants i adolescents els angoixa més pensar com serà el seu futur, quin

planeta els quedarà o fer-se a la idea que aquells paisatges que ara veu plens de natura un

dia poden ser víctimes d'una catàstrofe com un incendi o una inundació degut al canvi climàtic,

ja no els veurà mai més. És normal que les notícies que veuen pels mitjans de comunicació i

per les xarxes socials sobre l'escalfament global els angoixin i no tinguin capacitat emocional

per fer-ne front.

D'altra banda un cop entenen que és el canvi climàtic i com afecta al planeta Terra i a la

humanitat també veuen com hi ha mesures que es podrien aplicar per fer-ne front i no s'estan

duent a terme. Com que els nens tenen un concepte de justícia més fort, empatitzen més tant

amb les persones com amb el planeta i no amaguen les seves emocions viuen de manera molt

més intensa aquesta realitat fins i tot a vegades de manera tant catastrofista que els comporta

molt patiment.

Davant d'aquest panorama els pares i mares juguem un partit molt important en l'educació i

en l'acompanyament emocional dels nostres fills per fer front a la solastàlgia, l'ecoansietat i

tots els problemes emocionals derivats de la crisis climàtica. L' Aliança Psicològica Climàtica

(CPA) i investigadors de Bath al Regne Unit fan una sèrie de recomanacions als pares per fer

front a les preocupacions dels fills i filles sobre el canvi climàtic.

Primer de tot cal escoltar: fer una escolta activa de les angoixes, dubtes, pors i incerteses

dels nostres infants i adolescents sense fer judicis de valor ni donar la nostra opinió al respecte.

Senzillament escoltar actuant com un receptor d'informació i deixant que expressin

lliurement les seves emocions al respecte

Parlar-los amb claredat i sinceritat. La sinceritat i la claredat són claus. Nosaltres com a

pares hem de ser al costat dels nostres fills i filles per aclarir qualsevol dubte que tinguin al

respecte sense amagar la informació però per què aquesta no causi més impacte en ells i elles

caldria dosificar-la. És a dir, donar la informació a poc a poc de manera objectiva i amb un

vocabulari que puguin entendre.

Proposar accions tangibles als nens per disminuir els efectes del canvi climàtic. Per

exemple, proposen ensenyar-los a reciclar millor, disminuir el consum de productes no

reciclables, reduir el consum d'energia elèctrica dins de casa etc...

Participar en accions col·lectives de presa de consciència climàtica. Activitats com la

recollida de brossa a la natura o a les platges en forma lúdica de manera organitzada,

etc...Orientar als infants i als adolescents cap a l'acció.

Fomentar el contacte amb la natura dels nens. Estudis com el del psicòleg cognitiu de la

Universitat de Utah, David Strayer han demostrat que l'exposició a la natura permet al còrtex

prefrontal "descansar" de l'estrès, resoldre millor els problemes creatius i "reiniciar" els

sentits.

Plantar arbres i flors i conrear verdures. Veure com creix un arbre o una flor que hem

plantat nosaltres, que l'hem cuidat i regat fa que connectem millor amb la terra i ens desperta

emocions positives de gratitud i abundància.

En definitiva, estar al costat dels nostres fills, escoltar-los i acompanyar-los, preveient i

prevenint-los en el que pot arribar a passar pot ajudar a rebaixar els seus nivells d'ansietat

sobre la crisi climàtica i les seves conseqüències i fer disminuir els seus pensaments al

respecte.

Cal tenir en compte que quan les nostres accions com a pares no aconsegueixen disminuir

aquesta ansietat o angoixa, caldrà recórrer al psicòleg per que ens ajudi en aquesta tasca

abans la situació emocional no s'agreugi i pugui esdevenir en un trastorn més greu com la

depressió entre d'altres.

CONCLUSIONS

El món està canviant molt ràpid, alguns dels paisatges en els que vàrem créixer o que vàrem

conèixer han desaparegut i han deixat pas a deserts, indústries o s'han convertit en boscos

calcinats. Aquests fets junt amb la frustració de veure que nosaltres no podem evitar-ho i que

no hi ha prou conscienciació al respecte per la classe política ja que les accions que es prenen

en aquest sentit no són suficients per aturar-ho ha provocat trastorns com la solastàlgia i la

eco ansietat que en els darrers anys han incrementat sobretot en la població més jove.

Els nostres fills perceben de manera més intensa el canvi climàtic per que veuen perillar els

seu futur. Les imatges dels incendis, inundacions que es repeteixin cada any per les xarxes

socials junt amb fenòmens com els que posa damunt la taula l'activista medi ambiental Greta

Thunberg fan que pateixin més angoixa i ansietat per la impotència que els provoca.

Com a pares hem d'educar als nostres fills en el respecte a la natura, en l'estima per la

conservació del planeta i ensenyar-los accions que puguin dur a terme des de ben petits cap

a la conservació del medi ambient. Parlar-los clar i amb llenguatge entenedor anticipant-nos

al que pugui esdevenir ajudarà a fer front millor als nostres fills i filles al seu futur.

Malgrat la solastàlgia i l' ecoansietat siguin considerades com a conseqüències emocionals

negatives del canvi climàtic, la part bona és que si tenen raó de ser és per què a l'altra banda

hi trobem fenòmens oposats com la topofilia. Descrita per primer cop fa seixanta anys pel

filòsof francès Gaston Bachelard, la topofilia fa referencia al lligam emocional que s'estableix

entre una persona i un lloc concret de la natura. És un sentiment d'amor i estima cap aquell

lloc on vàrem créixer i on es guarden els millors records de la nostra infància que generalment

estaven envoltats de natura.

Així a mesura que augmenti el pessimisme cap al futur augmentarà també l'amor cap a la

natura, cosa que farà que augmentin el respecte i les accions individuals enfocades a la

conservació del medi en el que vivim.

"Un major sentit del lloc fomenta una major apropiació i

responsabilitat del que succeeix en aquell espai"

(El sentit del lloc, Yi-Fu Tuan)

BIBLIOGRAFIA

 Las temperaturas más altas aumentan las tasas de suicidio en los EEUU y México.

Marshall Burke et al. Nature Clkimate Change 8(8): 723-729, 2018.

 Desplazados medioambientales. Una nueva realidad. Oriol Solà Pardell, 2010.

Cuadernos Deusto de Derechos Humanos, núm.66.

 ALBRECHT,G. 2005: "Solastalgia en Ice: A passage trough Time"

Gage, H. (ed). Alaska Ampersand Press.

 LOUV, R.2005: "Last Child in the Woods". Saving our children from nature –deficit-

disorder. Ed. Libros de Algoquin.

 Climate change and mental Health; risks, impacts and priority actions". International

Journal of Mental Health Systems, vol.12, núm.28 (2018)

 Is nature relatedness a basic human psychological need?. A critical examination of

extant literatura". Canadian Psychology, vol. 60, núm.1 (2019)

 Mental Health and our changing climate: Impacts, Implications and Guidance. (2017)

American Psychological Association (APA)

 BROWN,J. 2019: "Birth Strike". The Hidden Fight Over Wowen's Work.

Dakland (ed)

 "Asociación de la exposición a al contaminación del aire con experiencias psicóticas

durante la adolescència". Joanne B. Newbuny, Luise Arsenaut, Sean Beavers,

et.al.(2019) Psiquiatria JAMA.

 COLLADO SALAS, S. /CORRALIZA RODRÍGUEZ, J.A. (2016). "Conciencia ecológica y

bienestar en la infància". Ed. CCS.

 "Psicologia y cambio climático" (2019) Clayton, S. Papeles del psicólogo, núm.40.

 "Creatividad en la naturaleza: mejora del razonamiento creativo mediante la inmersión

en entornos naturales." Ruth Ann Atchley, David L. Strayer, Paul Atcley (2012) Doi:

10.1371/journal.pone.0051474

Marta Torra Llorens, 2021